Donar-te les gràcies per ser aquí amb nosaltres i dedicar-nos uns moments.
Agafar un camí (un hodós amb grec) i deixar que tot flueixi. Ja ho feien els antics filòsofs. Quan caminem el paisatge passa lentament i les imatges s’impregnen a la nostra retina. L’oxigen O2 , element vital per a tots els éssers, omple els nostres pulmons i fa que ens sentim més vius. De fet “la vida és aire...si no notem l’aire no notem la vida” (Peter Yang).
Caminar per espais naturals inunda el cos de sensacions, olors, sabors, emocions i ajuda a trobar en la senzillesa de les petites coses el veritable plaer de la vida i potser així la nostra pista, la nostra petjada(track) serà molt més positiva.
|